Buenu, volia posar una cosa maca com a primera entrada pero quan venia del gimnàs he vist una cosa que m'ha impactat i he cregut que la tenia que posar, és la següent:
A la cantonada de casa meva hi han uns containers i quan tornava del gimnàs he vist una parella de 28, 30 o 32 anys com a màxim buscant per unes basures per terra roba, sabates... pero lu que m'ha impactat no era aixo sino que la noia portava en els seus braços un nadó de menys d'un any, portava un gorro de llana blanc i un jersei de color rosa, i nosé al veure'l he tingut una sensació rara, m'he sentit malament i m'ha fet pensar en la vida. I nosé és la primera vegada de fa molt temps que veure una cosa aixi al carrer em fa sentir malament. És un d'aquells moments que penses que la vida no és justa, potser no pels pares però sí pel nadó, que ell no té la culpa de res i menys tenir uns pares així, amb això no vull dir que no l'estimint, més val tenir pares que t'estimint siguin com siguin que no tenir res. Pero tots els nens es mereixen tenir el millor.
Pero haig de dir que veure aquell nen tapat per no passar fred m'ha fet sentir coses que em pensava que no tornaria a sentir en temps. M'ha tocat la fibra.
Moment de sentiments personals:
També he de reconèixer que fa bastant temps he canviat d'opinió sobre tenir fills, desde que una persona molt sabia em va dir que lu millor de ser dona era tenir un fill, ser mare, sentir la vida dins teu, i vaig arribar a la conclusió que és veritat, a mi personalment m'agradaria ser dona només per tenir un fill. Lògicament penso ser pare en algun moment de la meva vida, pero no és el mateix que el fill sorti de dintre teu.
Una abraçada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario