lunes, 14 de abril de 2008

Pensament 100%

Sempre passa el mateix, has de perdre a les persones que estimes per veure que les estimes, un cop l'has perdut, t'atormentes perque veus que potser no has fet tot el possible o que no has estat al seu costat en els moments dificils, veus amb claredat que no et costava res dir-li cada moment que l'estimaves, o fer-li un petó o acariciar-la, pero fas tard. Veus com cada dia, cada instant que passa ja no pots recuperar el temps perdut, només queda esperar. T'arrepenteixes de tantes coses, pero ja no pots demostrar l'amor, i veus que ja no et queda res. Ets sents culpable de no haver sabut escoltar-la i de no estar alla quan et necessitava, de no haver apreciat els petits detalls, que una persona no fa faltar que cridi per demanar ajuda, que has de ser inteligent per veure les coses. Intentes superar-ho pero no pots, no pots perque no vols oblidar i potser també perque no ho vols superar. Ara intentes no cometre els mateixos errors amb l'altre gent que estimes, pero és molt dificil, la gent som massa freda i no esta bé, intentes acostar-te a la gent a qui estimes pero s'escapa, explicar les coses a la gent a qui estimes ajuda pero és molt complicat, normalment pateixes tu sol perque no vols fer patir a la gent del teu voltant, pero ets sents molt impotent quant passen les coses als teus nassos i no reacciones fins que ha arribat el final i et preguntes perque. Quan plores ets sents millor. Van passant els dies i no saps que fas, no tens aspiracions, cada cop que t'intentes aixecar caus a terra un altre cop.
Els amics potser és l'unic que val la pena en aquest món, molts cops no saps perque els aguantes o com és que encara t'aguanten pero sense ells no ets ningú, saps que quan et passa alguna cosa estan alla per ajudar-te. El més important és que els amics són aquelles persones que tu elegeixes perque formin part de la teva vida i si pot ser compartir-la fins el final, és una pena quan hi ha gent que cau pel camí perque decideix caminar cap una altra direcció. Normalment les amistats que fas de petit són les més grans. Els amics són aquells que t'ajuden a caminar quan no pots, són aquells que estan al teu costat en els millors moments i també en els pitjors.

Gràcies per deixar-me formar part de la teva vida. T'ESTIMO.

2 comentarios:

lalex dijo...

Gran text tiu!!

No calen més paraules ;)

Anónimo dijo...

Xapó Marc! Aquests pensaments m'agraden més que els altres que havies publicat. Tens capacitat i potencial per transmetre quotes molt altes d'amor i d'amistat i no et preocupis perquè tens molts anys per endavant per fer-ho i persones al teu costat que podran viure aquest privilegi.